Aquest lloc web fa servir galetes per assegurar la millor experiència a l'usuari. Si continueu navegant, considerarem que accepteu el seu ús. Podeu obtenir més informació, o bé conèixer com canviar la configuració, a la nostra política de galetes

Can Forteza Rey (edifici modernista)

Monument

El Modernisme fou un fenomen de renovació cultural i artística, de difusió internacional, que  marcà el període de transició entre els segles XIX i XX.

El corrent Art Nouveau, d'influència francesa i belga, de formes ondulants i florals s'alterna amb el secessionista austríac de formes més rectilínies amb una clara tendència a la geometrització.

La nova estètica envaí les façanes i interiors introduint la nota colorista a la ciutat, reflex de la nova moda decorativa que pretenia actualitzar els repertoris figuratius i els elements decoratius tradicionals per adequar-los a les noves tècniques i al gust de l'època. Un art total articulat sota una vocació ornamental, la font d'inspiració del qual és la natura que envaeix no només l'arquitectura sinó també l'escultura, la pintura i les arts aplicades. Es combinaran els nous i vells materials com el ferro i el vidre, la pedra i la ceràmica imitant els processos i formes de la natura.

A Mallorca, segons l'opinió d'alguns historiadors, el Modernisme fou sobretot una moda, especialment impulsada per l'església. El bisbe Campins cridà Gaudí el 1904 perquè dirigís obres de remodelació a la Seu de Mallorca. Sense la presència de Gaudí a l'illa, per espai de deu anys, el Modernisme no hagués triomfat a les Balears.

Per les seves característiques aquest edifici respon a la tendència modernista Art Nouveau, que excepcionalment prolonga la decoració estilística de la façana al disseny interior, fent mostra d'una forta influència del modernisme català, especialment d'algunes obres de Gaudí (Casa Batlló i Parc Güell) . Lluís Forteza Rey probablement degué conèixer a Gaudí, encara que només fos pel fet que el seu pare Josep era l'orfebre de la Catedral. Recordem que coincideix amb les obres de reforma que Gaudí estava realitzant a la Catedral.
Es tracta d'un edifici originalment destinat a habitatges de cinc plantes, del qual Forteza Rei en realitzà la decoració interior i el projecte de façana. Crida l'atenció la profusa decoració escultòrica a les tribunes i miradors, superposada al llenç de paret de temes vegetals, florals i animals, destacant una cara monstruosa flanquejada per dos dracs alats situats al segon pis.

A això, cal sumar la riquesa del tractament decoratiu on predomina la utilització de musivària (rajoles policromes fragmentats i disposats de forma irregular) damunt els murs exteriors, els plats i discos ceràmics, així com la varietat d'arcs utilitzats en la conformació de les obertures i la combinació de materials: pedra, ferro, fusta i vidre.

A l'interior cal destacar la decoració del vestíbul, on trobem el sostre decorat amb musivària, un arc parabòlic gaudinià, el passamà de ferro forjat de l'escala i una vidriera decorada amb motius florals.